La flauta dolça o flauta de bec és un aeròfon molt antic que ja s’utilitzava a l’edat mitjana. Com pots observar a la il·lustració la família de la flauta de bec és molt extensa, com més petita més aguda sona i com més grossa més greu sona. A classe solem utilitzar la flauta soprano que és de les més agudes. No obstant, a vegades utilitzarem la contralt, la tenor o la baixa.
Abans estava feta de fusta però ara també es fan de plàstic.
La digitació que utilitzam a l’aula s’anomena digitació alemanya és una simplificació de la digitació barroca.
Sovint trobaràs notes agudes com aquestes:
O notes alterades com aquestes:
Aquí trobaràs els vídeos d’algunes cançons de perquè les puguis treballar a casa.
A la web de Joan Vives, per als que aneu més avançats, hi trobareu moltes partitures per a flauta:
Departament de música 