L’harmonia musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Es pot entendre com l’aspecte “vertical” de la música, mentre que la melodia en seria l’aspecte “horitzontal”.
ACORDS
Un acord és un conjunt de 3 o més notes sonant simultàniament. Hi ha molts de tipus d’acords però el més comú és l’acord de tríada compost per tres notes a distància de 3a i 5a de la 1a, que s’anomena fonamental.
Exemple d’acord de tríada de do: do (fonamental), mi (3a) i sol (5a)
Exemple d’acord de tríada de fa: fa (fonamental), la (3a) i do (5a)
Hi ha quatre tipus d’acords de tríada:
Nom | 1a | 3a | 5a |
Major | Fonamental | Major | Justa |
Menor | Fonamental | Menor | Justa |
Augmentat | Fonamental | Major | Augmentada |
Disminuït | Fonamental | Menor | Disminuïda |
Exemple de tipus d’acord triada de Do: | |||
Nom | Fonamental | 3a | 5a |
Major | Do | Mi | Sol |
Menor | Do | Mi bemoll | Sol |
Augmentat | Do | Mi | Sol sostingut |
Disminuït | Do | Mi bemoll | Sol bemoll |
TRIADES
Una tríada és un conjunt de tres notes que formen un acord.
A l’harmonia moderna, les lletres majúscules A B C D E F G denominen els acords La Si Do Re Mi Fa Sol.

Aquest tipus de nomenclatura, anomenat xifrat modern o americà, és el que trobaràs a les tabulatures de guitarra i ukulele, per exemple. Un xifrat és una representació d’un acord, una representació de les tres o més notes que formen un acord.
La lletra majúscula tota sola representa una triada major, per tant, A representa la triada de La major.
La lletra majúscula amb una «m» afegida representa una triada menor, per tant, Am representa la triada de La menor.
La lletra majúscula amb «dim» (abreujatura anglesa de «diminished», que significa disminuït) representa una triada disminuïda, per tant, A dim representa la triada de La disminuït.
La lletra majúscula amb «aug» (abreujatura anglesa d’«augmented», que significa augmentat) representa una triada augmentada, per tant, A aug representa La augmentat.
Aquests xifrats es poden trobar escrits de formes distintes.
La triada de Re menor es pot escriure Dm, D mi, D minor o D-.
La triada de Si disminuït es pot escriure Bº.
La triada de Mi augmentat es pot escriure E+ o E+5.
TÈTRADES
Una tètrada, també anomenat acord quatríada, és un acord compost per quatre notes a distància de 3a, 5a, i 7a de la fonamental.
Exemple d’acord de tètrada de do: do (fonamental), mi (3a), sol (5a) i si (7a)
Exemple d’acord de tètrada de fa: fa (fonamental), la (3a), do (5a) i mi (7a)
Les tètrades més habituals són:
Nom | 1a | 3a | 5a | 7a |
Tríada major amb 7a major | Fonamental | Major | Justa | Major |
Tríada major amb 7a menor | Fonamental | Major | Justa | Menor |
Tríada menor amb 7a major | Fonamental | Menor | Justa | Major |
Tríada menor amb 7a menor | Fonamental | Menor | Justa | Menor |
Tríada disminuïda amb 7a menor | Fonamental | Menor | Dism. | Menor |
Tríada disminuïda amb 7a disminuïda | Fonamental | Menor | Dism. | Dism. |
Tríada augmentada amb 7a major | Fonamental | Major | Aug. | Major |
Les tètrades que es formen en una tonalitat major són:
Imaj7 IIm7 IIIm7 IVmaj7 V7 VIm7 VIIø
Exemple de les tètrades que es formen a C
Cmaj7 Dm7 Em7 Fmaj7 G7 Am7 Bø
Si només s’escriu un “7” significa que la 7a és menor, si s’escriu maj7 significa que la 7a és major.
FUNCIONS TONALS
Hi ha tres funcions tonals: Tònica, Subdominant i Dominant.
L’acord Tònica és el I. Es caracteritza per la seva estabilitat i genera repòs. Els acords que tenen la funció tonal de tònica són el I, IIIm i VIm.
L’acord Dominant és el V. Es caracteritza per la seva inestabilitat i genera una tensió que ens du cap a la tònica. Els acords que tenen la funció tonal de dominant són el V i el VII dim.
L’acord Subdominant és el IV. És un acord de transició i ens allunya de la tònica. Els acords que tenen la funció tonal de subdominant són el IV i el IIm.
Exemple de les funcions tonals en C
Els acords amb funció tonal de tònica són C (I), Em (IIIm) i Am (VIm).
Els acords amb funció tonal de subdominant són F (IV) i Dm (IIm).
Els acords amb funció tonal de dominant són G (V) i B dim (VII dim).
Els acords de cada grup són intercanviables entre si, és a dir, en comptes de posar el I es pot posar el IIIm o el VIm. Es podria dir, en aquest cas, que són distints colors de Tònica. En comptes del V podria haver-hi el VII dim i en comptes del IV, el IIm.
REPRESENTACIÓ DE LES TRÍADES SEGONS LES FUNCIONS TONALS
Les tríades majors es representen només amb el nombre romà (I).
Les tríades menors se representen amb el nombre romà i una «m» (Im).
Les tríades disminuïdes es representen amb el nombre romà i l’abreviatura «dim» (I dim) i les augmentades amb el nombre romà i l’abreviatura «aug» (I aug).
Els acords a una tonalitat major són:
I IIm IIIm IV V VIm VII dim
A una tonalitat major no hi ha triades augmentades.
Els acords a una tonalitat menor natural:
Im II dim bIII IVm Vm bVI VII
PROGRESSIONS HARMÒNIQUES
Les progressions harmòniques són sèries de dos o més acords usats en una composició. Els acords d’una progressió estan representats per nombres romans i definits per una escala.
Al blog Chord Progressions en tens algunes de les més famoses.
Web 10 progresiones emocionales que todo productor debería conocer.
I I+ I6 I7
Progressió d’un acord: C C C C
Progressió ascendent augmentada: C C+ C6 C7
Progressió d’un acord: C C C C
Progressió ascendent augmentada: C C+ C6 C7
INTERCANVI MODAL
L’intercanvi modal consisteix a introduir acords de modes paral·lels per aconseguir una harmonia més exòtica o no tan òbvia.

DOMINANTS SUBSTITUTS
Els acords dominants poden ser substituïts per altres acords que contenen el mateix tríton invertit perquè condueixen al mateix acord, del de tònica.
En el blog El oído armónico trobaràs tot un curs d’harmonia explicat amb anàlisis i partitures que aporten la visió pràctica als coneixements teòrics.