En música, la textura és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s’estableix entre aquestes veus.
Els diferents tipus de textura són:
Monofònica o monòdica. Hi ha una única veu melòdica, sense acompanyament harmònic, tot i que pot haver-hi algun acompanyament rítmic.
Polifònica. Diverses veus melòdiques que són, d’alguna manera, independents l’una de l’altra.
Homofònica. Hi ha diverses veus però totes van al mateix ritme. També es diu homofònica quan n’hi ha una de principal, la melodia, que destaca clarament, i les altres veus formen un acompanyament harmònic de fons. És el cas de la veu quan és acompanyada per acords amb la guitarra.
Heterofònica. En aquest tipus de textura les veus són diferents, d’una manera característica, amb ritmes contrastats. Les veus poden interpretar una única melodia aquella melodia, o poden fer melodies bastant diferents.
Algunes obres o determinats estils de música s’identifiquen sovint amb un d’aquests tipus de textura. Per exemple:
El cant gregorià és monofònic.
Els corals de Bach són homofònics
Les fugues i els cànons són polifònics, i més concretament contrapuntístics imitatius.
Una part important de la música tradicionals dels pobles àrabs és heterofònica.
Test pràctic per saber si distingeixes la textura monòdica, la polifònica i la homofònica:
Departament de música 