Les choristes, traduÏda en castellà com “Los chicos del coro”, és un film que ha fet molta fortuna per la seva tendresa i el seu tractament de la música.
El 1949, Clément Mathieu era un professor de música a l’atur. Accepta una feina de vigilant en un reformatori en el qual resideixen nois difícils. L’internat es diu Fond de l’Étang (Fons de l’estany). Rachin , el director, el gestiona amb disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d’«Acció, reacció». Quan un alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Malgrat això, no acaba de controlar els alumnes més difícils. Tot just arribat, Mathieu n’ha de castigar un que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, que va ferir el bidell. Els mètodes violents i inapropiats rebel·len Mathieu que, malgrat l’agressivitat dels deixebles, sent compassió i estimació. S’adona que necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l’obra en la tasca de formar un cor i aconseguir permís del director. Coneix el poder de la música i creu que la màgia del cant aconseguirà ser un pal·liatiu. Reconeix el talent musical de Pierre Morhange i convenç la seva mare d’inscriure’l al conservatori.