Garrotins

El garrotín és un tipus de cançó improvisada. El seu origen és asturià. Hi ha la creença que va arrelar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.

Consta d’una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l’únic objectiu de divertir la gent que l’escolta.

En l’anomenat Garrotín de Lleida l’estrofa sol ser, tot i que amb petites variacions:

Al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan.

La tornada és una estrofa de quatre versos de vuit síl·labes idealment, tot i que, com que es fan concordar amb la música, a vegades són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent. Uns exemples serien:

La vida és una passada
és com una gran comèdia
sobretot des que tenim
en català la Viquipèdia.

Completa aquests garrotins improvisant:

  1. Per poder improvisar G C
  2. ______________________ G C
  3. I ara per continuar G C
  4. Pas sa glosa a ________ F G C

Al garrotín, al garrotan, G C
de la vera vera vera de Sant Joan; F G C
al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan.

  1. Ara que ja som aquí
  2. ______________________
  3. i a _________ li vull dir
  4. ______________________