Utopia

Quan la boira no dorm

i els somnis queden foscs.

Tu apareixes utpia

creant mars deserts d’espines.

Roig camí ple de neguit,

el verd es va enfosquint.

Trabuc i caic a l’infinit

i qued penjant d’un fil.

Màgia, tt gira entrn la màgia.

Els peus es trnen ales,

quan la força vol.

Vas camí a l’etrnitat,

colors et van captvant.

i veus un punt negre fons

retrnant la tista buidor.

Màgia, tt gira entrn la màgia.

Els peus es trnen ales,

quan la força vol.

Tu i tu i tu només ho pots fer tu…