Quan la boira no dorm
i els somnis queden foscs.
Tu apareixes utpia
creant mars deserts d’espines.
Roig camí ple de neguit,
el verd es va enfosquint.
Trabuc i caic a l’infinit
i qued penjant d’un fil.
Màgia, tt gira entrn la màgia.
Els peus es trnen ales,
quan la força vol.
Vas camí a l’etrnitat,
colors et van captvant.
i veus un punt negre fons
retrnant la tista buidor.
Màgia, tt gira entrn la màgia.
Els peus es trnen ales,
quan la força vol.
Tu i tu i tu només ho pots fer tu…