La ciutat de Nàpols

La ciutat de Nàpols és un dels romanços més antics, més populars i més resistents que han perviscut a la tradició oral de Mallorca. Segurament prové d’un romanç d’origen francès, titulat “La Pernette”, i que és comú a gairebé tots els antics territoris de la Corona d’Aragó (on també és conegut com “La presó de Lleida”). Explica la història d’una dama que s’enamora d’un dels presos que canten dins la presó que té son pare, el rei.

A la ciutat de Nàpols, hi ha una presó, la vida mia,
hi ha una presó, la vida mia, la vida amor.

Hi ha vint-i-nou presos que canten la cançó, la vida mia,
que canten la cançó, la vida mia, la vida amor.

La dama està en finestra escoltant la cançó, la vida mia,
escoltant la cançó, la vida mia, la vida amor.

Els presos se’n temeren, ja no cantaven, no, la vida mia,
ja no cantaven, no, la vida mia, la vida amor.

–Per què no cantau, presos? per què no cantau, no?, la vida mia.
per què no cantau, no?, la vida mia, la vida amor.

–Com cantarem, senyora, si estam dins la presó?, la vida mia,
si estam dins la presó, la vida mia, la vida amor.

Sense menjar ni beure, més que algun rosegó, la vida mia,
més que algun rosegó, la vida mia, la vida amor.

Demà serà dissabte, mos penjaran a tots, la vida mia,
mos penjaran a tots, la vida mia, la vida amor.

INSTRUMENTAL

La dama condolida va acudir a son senyor, la vida mia,
va acudir a son senyor, la vida mia, la vida amor.

– Dels presos que allà canten, digau què en fareu vós, la vida mia,
digau què en fareu vós, la vida mia, la vida amor.

– Demà serà dissabte, los penjaran a tots, la vida mia,
los penjaran a tots, la vida mia, la vida amor.

-Pare, lo meu bon pare, no em mateu l’aimador, la vida mia,
no em mateu l’aimador, la vida mia, la vida amor.

-Ma filla Margalida, serà el primer de tots, la vida mia,
serà el primer de tots, la vida mia, la vida amor.

-Pare, lo meu bon pare, a mi penjau-me i tot, la vida mia
a mi penjau-me i tot, la vida mia, la vida amor.

El tema que toquen el grup UC pot ser acompanyat amb tres acords, C, F i G que segueixen sempre la següent estructura harmònica: C x3, F x4, G x2 i C x2.

Hi ha quatre personatges, el narrador (lletra normal), la dama (lletra en cursiva), el pres (lletra en negreta) i el rei (lletra normal també).

L’estructura formal és primària i estròfica, és a dir, que sempre es canta la mateixa melodia però va canviant la lletra a cadascuna de les 11 estrofes que té. Aquesta és la melodia que té 11 compassos:

Aquesta és una proposta de baix:

I aquesta una proposta de xilòfon:

A classe farem la versió del grup Nou Romancer que introdueix un instrumental amb aquest unisò que comença al 2n compàs de la partitura. Fixa’t que són tres models melòdics que es repeteixen seguint l’estructura harmònica:

I aquesta és la versió que férem per a Sant Antoni del 2017