La donzella i el mariner

A la vorera del mar, hi ha una donzella,
que brodava un mocador, que és per la reina.
Quan el té a mig brodar, li mancà seda.
Mariner, bon mariner, que portau seda.
De quin color la voleu, blanca o vermella?
Vermelleta la vull jo, que és millor seda.
Pujau, pujau dalt la nau, triareu d’ella.
Mentre va mercadejar, la nau pren vela.

Mariner es posar a cantar, cançons novelles,
i amb el cant del mariner, s’és dormideta.
I amb els aires de la mar, ella es desperta.
Quan ella s’ha despertat, fou lluny de terra.
Mariner, bon mariner, tornau-me a terra,
que a mi els aires de la mar, me donen pena.
Això sí que no ho faré, que heu de ser meva,
set anys fa que vaig pel món, per vós donzella.

De tres germanes que tenc, som la més bella,
una porta vestit d’or, l’altra de seda,
l’una és casada amb un duc, l’altra és princesa,
i jo pobreta de mi, marinereta.
No en sou marinera, no, que en sereu reina,
que jo en som el fill del rei, de l’Anglaterra,
que jo en som el fill del rei, de l’Anglaterra.

Acords: C F C G C G (instrumental: C F C F C G)

Captura de pantalla 2017-09-02 a les 17.44.55

Segons Joan AmadesS’obre en una finestra nova, és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d’Europa.

Versions d’Arianna Savall i Lídia Pujol. Partitura d’aquestes versions:

bafa4g77

 

Advertisements